En llatí, sidus, sideris descriu una constel·lació d’estrelles. Desiderare vol dir constatar l’abandó de les estrelles i, per tant, desitjar és ser conscient de la seva absència. Siderland (la terra de les estrelles) és el viatge musical per les fronteres del desig: melodies brillants, sons electrònics i ritmes nocturns, que acompanyen lletres en què tres joves expressen l’eufòria, el plaer i la set de viure, però també l’angoixa, el desconcert i la buidor.

Uri Plana (veu i guitarra), Albert Sort (baix) i Andreu Manyós (bateria) són tres amics convençuts que totes les coses, tant les bones com les dolentes, passen de nit. La seva obsessió per la foscor només és comparable a les ganes d’aproximar-se a la sonoritat dels èxits del pop internacional. I de fer-ho cantant en català. D’aquesta unió neix un estil que s’han pres la llibertat d’anomenar Pop Nocturn.